Cal retornar a l’ombra de les fades
quan els arbres florits parlaven de records
i fer del pensament una estelada
mentre seiem tranquils vora del foc.
La nit se’ns mostra fosca, pero amable,
guspires ens la apropen cap el cor
encara que el fred vell vulgui amgarla
mentre sentim la manca de l’Amor.
I se’ns tanquen els ulls, que les parpelles pesen
de tot un dia sols, sense passió,
gastat de resseguir monotonies
bufant els núvols per trobar-hi el sol.
Demà serà millor, tindrem les mans rentades
i plegarem, planxat, el mocador,
no fora cas que alguna rebufada
d’un vent,
... Leer más